Ja hem acabat la primera setmana de classe, i estic realment esgotada.
El passat divendres 10 de febrer vam acabar els exàmens, i dilluns dia 13 començava el segon quadrimestre. Idò ni tan sols el cap de setmana he pogut descansar, perquè per dilluns hi havia la entrega del bloc de dibuix.
Sé que això és culpa meva, perquè he deixat els dibuixos per darrera hora, però no he sabut gestionar el temps millor; he fet el que he pogut.
Feia des de dia 13 de gener que preparava exàmens, i açò són 4 setmanes a les quals només he sortit al carrer per anar a la biblioteca o a la universitat. Un mes, que es diu ràpid. Potser m’ho he pres massa seriosament, però fins i tot tenc insomni i mals sons relacionats amb els afers relacionats amb els exàmens.
Per tant, i com deia més amunt, he començat el quadrimestre esgotada, tant físicament, com emocional i mentalment. Es podria dir que he fet una “sortida de cavall, arribada d’ase”, de manera que vaig començar el curs amb moltes ganes i molta energia, com un cavall, i ara ja vaig a pas d’ase, o de cargol reumàtic.
A més, les presentacions de les assignatures no animen, sinó que m’acaben de rematar. Veig que hi ha més feina (sí, encara més) que el quadrimestre passat. Cada dia em sorprèn més la universitat: quan penses que ja no es pot anar més de bòlid, comença un nou quadrimestre.
Molts treballs individuals, molts treballs en grup interminables, llibres, seminaris, exàmens tipus test, haver d’escriure diaris de les classes, fer un blog...
De moment el que fa més ganes és deixar-ho tot. No ho faré, perquè prou malament està la situació econòmica mundial, com perquè a més deixi d’estudiar i tengui menys opcions de cara al futur, però ganes no me’n falten.
Enton novament un “mea culpa”; tot i que és cert que els mestres no estan fent Bolonya, la meva motxilleta de vida va una mica carregada de coses feixugues que em xuclen l’energia i em carreguen de negativitat.
I què hem de dir? Citaré s’abuela meva i diré que “Tot ho aclarirem, Natalieta. Tot ho aclarirem”.
Nata·
Ánimo Natalia, tu abuela és muy sabia "tot ho aclarirem". Todos los cuatrimestres parecen imposibles al principio, sino acuérdate de cuando Rincon nos planteó todos los trabajos o na Carme empezó las clases poniéndonos un trabajo a dos semanas vista. O Ana Serra que ya el primer día nos soltó una liste de 3 o cuatro libros para leer. Poco a poco y a paso de caracol reumático (como tú dices) lo conseguiremos!!! Muchos ánimos a todos y a seguir adelante! Natalia, los niños no pueden perder la oportunidad de tener una maestra como tú!!!
ResponElimina