Coneix qui sóc

Hola a tothom! Som na Natalia, coneguda també per Nat, Nat’s, Nata, Talia, bruixa... Trieu el nom que us vagi millor.

Estic fent aquesta presentació per a l’assignatura de Reflexió i Innovació Educativa, i hi recolliré la meva trajectòria acadèmica o experiències rellevants, entre d’altres.

Vaig néixer un 8 d’agost de l’any 1992 (dia polit per a néixer, eh?), i actualment tinc 20 anys. Sóc la major de tres germans, d’una modalitat familiar “tradicional”. Considero la meva família com a un pilar bàsic per al meu desenvolupament: en ser jo la major, els meus pares han estat des de sempre al meu costat, i sé cert que hi seran per a sempre.

Pel que fa a les meves experiències en el camp de l’educació, he de dir que les que he tingut han estat a través de la universitat:

¯ Curs 2010 – 2011 (I): posada en pràctica de la unitat didàctica sobre els sentits a l’escola Antoni Juan Alemany. La unitat didàctica l’havíem preparat per a l’assignatura “Bases didàctiques i disseny curricular”.

¯ Curs 2010 – 2011 (II): posada en pràctica de dues activitats a l’escola Sa Graduada (Maó).

Les activitats les havíem preparat per a l’assignatura “Aprenentatge de les llengües en

contextos multilingües”.

¯ Curs 2011 – 2012 (I): disseny i elaboració d’un escenari, i observació no participant dels alumnes que es desenvolupen en aquest escenari. Vam fer quatre sessions d’observació a l’Escola Infantil Es Pouet (Alaior), amb infants de 2 anys. Vam emprar arena de diferents punts de la illa com a material base de l’experimentació. Tot això ho vam preparar per a les assignatures “Intervenció Educativa en la Primera Infància (I)”, i “Observació i Documentació”.

¯ Curs 2011 – 2012 (II): observació no participant de 6 sessions de psicomotricitat al CEIP Inspector Doctor Comas Camps (Alaior). Els infants tenien entre 5 i 6 anys, i ells se’ns van anar acostant de cada vegada més. Personalment, vaig establir un lligam afectiu amb aquesta “Classe dels Indis”, i tot gràcies a l’assignatura “Desenvolupament Psicomotor en la Primera Infància”.

¯ Curs 2011 – 2012 (III): elaboració de la unitat didàctica “El mar a Educació Infantil”, i posada en pràctica d’algunes de les seves activitats amb la “Classe dels Indis” (CEIP Inspector Doctor Comas Camps, Alaior). La seva tutora ens va deixar que passéssim un parell de dies amb tots ells. Ho vam dur a terme per a l’assignatura “Habilitats Lingüístiques”.

¯  Curs 2011 – 2012 (IV): a partir del contacte amb el CEIP Inspector Doctor Comas Camps, d’Alaior, se’ns va brindar l’oportunitat d’anar durant dos dies, de 8:30 a 16h a la platja amb els infants de 3 i 4 anys, acompanyats alhora pels docents.

Ara, quant a la meva trajectòria acadèmica:

◊  1994 i 1995: vaig fer 2n i 3r d’Educació Infantil a l’escola concertada La Salle, a Alaior. Era molt petita, però recordo que no m’agradaven els meus companys d’escola, no m’hi trobava bé amb ells, i sé que em deien “fuera de aquí”.

Recordo l’olor de la meva mestra, na Martina, així com l’olor de tèmpera.

◊   1996 a 2004: dels 4 als 11 vaig anar a l’escola pública Antoni Juan Alemany, a Maó.
Recordo aquesta època com a molt bona, i sempre volia anar a l’escola. Era un centre petit, d’una sola línia per a cada nivell, i formàvem una família.
Gràcies a la meva mestra d’Educació Infantil, na Joana, jo vaig voler dedicar-me a la docència. Èxit rotund, per tant.

Hi va haver un moment traumàtic quan tenia 4 anys, quan em van tallar els cabells i la gent em confonia amb un nen.

Quan vaig començar 1r de Primària va ser un gran canvi. La mestra tenia una metodologia molt diferent a la mestra que havia tingut anteriorment. Aquesta nova mestra ens cridava, ens renyava i ens parlava malament. En aquest curs, m’atemoria el fet d’anar a l’escola.

◊  2004 a 2010: l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat d’Humanitats el vaig cursar a l’IES Cap de Llevant, a Maó.

A 1r d’ESO em va costar adaptar-me a la nova etapa. Venia d’una escola petita i molt familiar, i la passa a la immensitat i fredor de l’institut va ser feixuc.

3r d’ESO va ser el meu millor any. Ja em sentia major, i creia que em menjava el món. Vaig experimentar amb moltes situacions noves, i considero que vaig créixer molt com a persona. Es podria dir que va ser un principi de descoberta del món.

◊  Des de l’any 2010 fins a l’actualitat: és l’inici de la etapa universitària. Em quedava “a casa”, a la meva illa, estudiant per sort el que volia. Gràcies a la heterogeneïtat del grup – classe, amb diferents edats i maneres de pensar i de treballar molt diverses, he anat madurat com a persona.

◊  Curs 2011 – 2012: es tracta del meu segon curs al Grau en Educació Infantil, i fins al moment, aquest m’ha quedat molt marcat. És el curs més dur pel qual he passat. Tot eren feines i feines; vaig arribar a comptar fins a 30 ó 32 treballs realitzats en el total del curs! Massa coses, la veritat. La universitat em va agrir el caràcter d’una manera radical, però actualment, en aquest any 2013, crec que m’estic reformant.

◊  Any 2013 (I): actualment curso el 3r curs de GEDI a la Universitat de les Illes Balears. Fa tot just dues setmanes que vaig començar les meves pràctiques amb infants d’un any a l’escoleta de La Salle Maó. La primera d’aquestes setmanes va ser feixuga, perquè m’estava adaptant, i tot em venia de nou. En aquesta segona setmana ja em trobo millor, però s’ha complert una de les meves pors: estic malalta! Feia gairebé 2 anys que no emmalaltia, i el meu cos ara arreplega virus per a immunitzar-me. Els dono per ben empleats: tot serveix per a millorar.

◊  Any 2013 (II): estem a la segona setmana del segon quadrimestre, cursant l’assignatura “Reflexió i Innovació Educativa”. Personalment, el primer dia em vaig apurar bastant; veia molta feina per fer, acabava de sortir de fer pràctiques (acabem a les 17h) i no havia pogut desconnectar gens. La conseqüència va ser acabar amb mal de cap i de mal humor.
Altres persones ja m’havien dit que aquesta assignatura donava molta feina, però veient el cronograma, i pensant-ho ja amb sang freda, crec que si anem fent les tasques dia a dia, tot ho durem endavant.
Sincerament, no tinc cap expectativa posada en aquesta assignatura, encara vaig un poc perduda, i no em faig prou a la idea del que farem. Però en part, millor per mi; aquesta postura neutral farà que tot el que vingui ni em decebi, ni m’entusiasmi. Sembla de moment que tot ho trobaré bé.

Imatges: col·lecció pròpia. Són algunes de les fotografies significatives per al meu pas per la universitat.

Nata·