"Sin los niños no habría humanidad. Por lo cual, la humanidad se debe a los niños"

(E. Aragón Sr.)

dilluns, 31 de desembre del 2012

Carta al 2012


Estimat 2012:
Avui és dia 31 de desembre, el teu últim dia de feina, per dir-ho d’alguna manera.
Els telenotícies de diferents cadenes de televisió t’han estat fent aquests dies molts homenatges, rememorant fenòmens com la restauració de l’Ecce Homo, el Gangnam Style, o la fi del món que al final no va ser.


Idò bé, jo també et vull fer un homenatge, i ho faig a la meva manera, que és escrivint.
Tu, any 2012, has estat ben ple d’emocions. Vas entrar a la meva vida en un moment estrany, i jo et vaig rebre estirada al sofà, amb el pijama verd posat, i sense forces. Perdona les pintes, estimat, però no podia fer altra cosa.
Acabadet de començar, hi va haver situacions difícils, però em vaig armar de valor i amb un ferm propòsit: sortir airosa de tot allò que pogués semblar amenaçant.


Així doncs, com si fos un Cid Campeador, he anat passant o travessant moment rere moment, tràfeg rere tràfeg, mostrant-me forta i encoratjada, disposada a no rendir-me per res del món (tot i que això afectés el meu caràcter).

I bé, a poc a poc vas anar millorant, duent-me de cada vegada més coses bones: se m’ha despert la vena artística, he pintat i he fet d’actriu, i he intentat encarar-ho tot amb humor (ho he intentat; no vol dir que ho hagi aconseguit).
 
2012, vull que sàpigues que m’has servit de molta ajuda. Has fet que jo mateixa m’hagi conegut a fons, m’has demostrat que en realitat sóc valenta i “echá p’alante”, que no tinc por a lluitar, perquè confio en què de totes les batalles en sortiré enfortida i havent après coses noves.

Gràcies per haver-me fet créixer com a persona a cop de dolces i profitoses fuetades, perquè així he après a reconèixer i valorar les coses bones que tinc al voltant, a saber qui està al meu costat, qui són “els meus”, aquelles persones gràcies a les quals val la pena viure.

“Qui dia passa any empeny”, no? Moltes gràcies, 2012, m’has aportat tantes coses bones, que crec que ja has complert prou bé la teva labor.
Cuida’t, sempre seràs als meus records. I no passis pena, que jo cuidaré d’aquest novell 2013 que és a punt d’arribar. Junts, de la mà, esquena amb esquena, seguirem fent camí, i aprofitarem totes les coses bones que el Destí ens té preparades. SALUT!

Imatges extretes de:
http://revilladepomar-montanapalentina.blogspot.com.es/2012/01/nochevieja-vecinal-en-revilla-de-pomar.html
http://www.etceter.com/c-entretenimiento/p-planes-de-nochevieja-en-madrid/


Nata·

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada