"Sin los niños no habría humanidad. Por lo cual, la humanidad se debe a los niños"

(E. Aragón Sr.)

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de novembre del 2013

Cançons "For Babies"

No recordo de quina manera ho vaig fer, però un dia vaig arribar a una cançó de Bob Marley versionada amb únicament instruments. Què té això d’especial? Que són guitarres, carillons, flautes de pan o campanetes tubulars.

Es tracta d’un canal de Youtube que es diu rgmusicargentina, al qual hi ha infinits reculls de cançons de diferents autors com Queen, Elton John, The Beatles, The Rollig Stones, etc. Totes aquestes cançons estan versionades de la manera que us he descrit un poc més amunt. La seva finalitat, a primera vista, és la de posar música relaxant als infants, però ja li he trobat una altra utilitat: fer videodocumentals.

Recordeu l’assignatura d’Observació i Documentació a on havíem de fer muntatges de vídeo per documentar els nostres projectes? La professora d’aquella assignatura va dir que la música del documental NO podia tenir lletra. Doncs bé, crec que he trobat sa sabata des meu peu: un sense fi de cançons tranquil·letes i instrumentals.

N’estic encantada; no sabeu què bé que van per fer vídeos o per fer feines de la Universitat de manera relaxada. Us animo a que les escolteu i que compartiu quin ús n’hi doneu vosaltres.
Aquí teniu una captura de pantalla del canal. Dins el mateix hi ha un munt de llistes de reproducció, però a les que faig referència són les de “Música para bebés”. Hi ha fins a 3 “carpetes” de música d’aquest tipus.


[Si feu clic damunt la imatge, anireu al canal de rgmusicargentina]


dissabte, 17 de març del 2012

Menorquinisme




I què trobau bé?! Ara m’ha agafat una d’aquelles venades en què tot el que faig és “empapar-me” de menorquinisme.

Xafardejant per Youtube, i sense sebre com, m’he posat a escoltar cançons menorquines.
I quan les escolt, se m’omple la panxa de papallones, i se me posa sa carn de gallina. Tot és emoció quan es tracta de coses tant nostres. Possiblement alguns em trobareu exagerada, però cada persona és un món, i cadascú viu les seves arrels com vol. Diguem que sóc molt patriòtica, i tenc ben clar d’on venc, pel que no vull que per cap motiu es perdin les nostres tradicions.
És per açò que en sentir un primer o darrer toc de fabiol, s’Es Mahón, o veure ses ballades a Sa Plaça, no puc fer menys que emocionar-me, no puc amagar un somriure d’orella a orella.

A més, a casa sempre s’han viscut així aquestes coses, m’ho han ben inculcat. Roden per ca nostra vídeos de quan només tenia 2 anyets als quals es veu com els meus pares em posen música del folklore menorquí, i ball i faig sa xalada.
Tampoc faltaven sessions de 4 hores de veure una i una altra vegada el vídeo de les festes de Sant Llorenç de l’any 1989. Tot i que jo era una filleta calmada, amb això estaven assegurades hores de tranquil·litat a ca nostra, sense sentir-me ni xerrar (que ja és dir!).

Com a aspirant a mestre, pens inculcar aquestes arrels als meus alumnes. Crec que en temps de globalització i multiculturalitat com els que vivim a l’actualitat, és important recordar i ensenyar aquestes coses, la nostra cultura, la nostra llengua, les expressions tan típiques del nostre dialecte.
Per això, just que fem un treball de preparar activitats, alguna unitat didàctica, o algun projecte, procur que aquest vagi enfocat a la cultura menorquina, o a aspectes de la nostra illa.
Pot semblar quelcom obvi i que tothom sap, però en realitat no ho és. Hi ha milers de detalls que si no els ens expliquessin, mai no arribaríem a conèixer, i l’escola és el lloc idoni a on s’han d’ensenyar. I en tenim la obligació, com aquell que diu. De fet, el 7è objectiu del Currículum de les Illes Balears dirigit a Educació Infantil ho recull així“Identificar i valorar alguns trets culturals propis de les Illes Balears: festes, tradicions i costums..., participant activament en algunes”.

A què estem esperant, idò? La nostra identitat cultural ens espera!


Nata·

divendres, 29 de juliol del 2011

La multiculturalitat des del punt de vista dels petits




Des de fa cosa de tres anys, sóc una aficionada al Carnaval de Cadis, i avui he escoltat açò que vull compartir amb voltros.
A partir del minut 2:24 podreu escoltar un "Pasodoble" (a Cadis els "pasodobles" són les lletres més sentides; la resta és humor) a on fan com que un fill explica al seu pare com són els fillets de la seva classe; s'explica la multiculturalitat des del punt de vista de l'infant.

Aquí teniu la lletra:

En mi clase hay una niña

de ojitos rajados

igual que los hombres

de las tiendas esas

que están por todos lados.


Y también, papi, uno

que Mohammed hay que llamarlo.

El día que dijo su nombre

le pusimos al pobre chorreando.


Tengo otro amigo de piel negra

que se sienta a mi lado.

Papi, viene de la tierra

donde se hace el Cola Cao.


Y Osvaldo es igual que un indio,

tiene piel roja y melena.

me hace gracia porque habla

como hablan en las novelas.


Llegando el tiempo del recreo,

si falta alguno me hundo,

pues lo paso como nunca

si estamos los cinco juntos.


Y no me riñas porque a veces

no me tomo entero el zumo.

Papá, que con mis amigos

yo comparto el desayuno.


La seño dice que aunque somos

de diferentes colores,

somos iguales ante la ley

que inventaron los mayores.


Papá, ojalá que cuando crezca

se me cumpla mi deseo,

y los países del mundo

se lleven como nosotros

en el recreo.



Nata·