A punt d'acabar un quadrimestre, fem balanç

A principis de curs, el mes d’octubre, vam fer una reflexió sobre un document de Pilar Benejam per a l’assignatura Estratègies d’Intervenció Educativa (II).

Aquests dies, la nostra mestra ens ha dit:

“Torneu llegir a nivell individual el que vau escriure fa setmanes, penseu amb el que heu après aquests mesos, no sols en aquesta assignatura, el bagatge que aneu adquirint, tot allò que us motiva i us emociona al pensar en arribar a SER MESTRES.”

I aquesta és la meva reflexió:

Avui, a dia 13 de gener, fa 3 mesos i 2 dies que vaig publicar la meva primera reflexió. L’he revisada, i me n’he adonat que vaig reflexionar sobre el contingut formal del document.

Aquest diumenge de gener, però, vull reflexionar sobre tot el meu procés fins a dia d’avui. Us ho explicaré amb guions, perquè es tracta de temes diferents, i farà més bon llegir.

APRENENTATGES ACADÈMICS

-        He après a ser més rigorosa a l’hora de presentar documents escrits, en aspectes com citar bé, o ser més formal per escriure documents.

-        Enguany ens han fet realitzar moltes unitats didàctiques, i les que hem fet, al manco en el meu cas, s’han fet pensant en el futur, en tenir una classe amb infants, i que aquesta feina realitzada ara servís per aplicar-la amb aquest grup.

Això no vol dir que les feines realitzades en altres cursos no es poguessin aplicar a aules, sinó que crec que ara començo a tenir plena consciència del què faig, a ser conscient que realment arribarà un dia en què tindrem alumnes nostres als quals ensenyar.

-        M’agradaria que hi hagués un llibre amb la fórmula màgica sobre com fer de mestre, però com que no existeix, em conformaria amb què existissin més llibres com el de Mi escuela sabe a naranja, per poder veure com mestres amb certa experiència duen a terme el seu dia a dia dins les aules, i al menys poder tenir alguns exemples verídics, per no sentir-nos tan desemparats.

-        Com a crítica a les assignatures, vull dir que si ja em semblava que es realitzava poca part pràctica, aquest quadrimestre encara m’ho sembla més: 5 assignatures, amb els seus corresponents treballs - 0 vegades de visitar una escola, encara que sigui per fer-hi una pràctica; és trist, la veritat. Perquè sembla que el que fem no serveix per a res, com si no tingués vertaderes aplicacions pràctiques.

APRENENTATGES COM A PERSONA

-        Vaig començar el curs amb el ferm propòsit de convertir-me en millor persona. La meva intenció era deixar enrere aquell “enanito gruñón” i intentar viure en positiu. Si bé és cert que he anat fent passes per deixar enrere tanta queixa, encara em queda un llarg camí per recórrer, com aquell que diu, tot just acabo de creuar la cinta de sortida en aquesta cursa.

-        Intento parlar en positiu i donar gràcies per tot. Un exemple d’aquest parlar en positiu és “Jo sé que avui tu estaràs molt content, es ver que sí?” en lloc del “No vull que estiguis enrabiat”.

L’acció de donar gràcies intento fer-la contínuament, per adonar-me de les coses bones que tinc a la meva vida, i de convertir en aprenentatges bons aquelles que no em semblen bones. Per exemple, fa setmanes vaig estar a un pam de ser arrollada per un cotxe, però vaig sortir il·lesa. El meu pensament en aquell moment? “Gràcies perquè estic bé, gràcies per la bona sort que tinc”.

-        Me n’he adonat que he après a esperar, a donar als infants aquest temps que sempre ens diuen que necessiten. Per sort, puc practicar a casa cada dia, i la veritat és que pensava que em seria una tasca molt complicada, però l’any passat ja vaig intentar començar a fer-ho, i durant tot aquest any també m’he obligat, per dir-ho d’alguna manera, a tenir més paciència amb els que m’envolten i a saber esperar.

El resultat d’això és que, per a la meva sorpresa, sé esperar i donar a l’infant el seu temps, i que en el cas en què faig frissar un infant me’n adono, i penso “Atura, atura!”.

-        Ara, en aquesta època, torno a estar amb aquells dubtes de “ho sabré fer bé quan sigui mestra?”, però no em preocupen aquestes inseguretats, perquè sé que són passatgeres, i provocades per l’estrès d’haver d’entregar treballs i d’haver de fer exàmens. La reflexió que jo mateixa em faig és: ho faràs bé, segur. Quan sigui el moment, sabràs com actuar.

-        No m’agrada que ens facin ser competitius. És inevitable ser-ho, perquè ens juguem tots una nota, però crec que si precisament som nosaltres els que hem de promoure valors com compartir, o l’aprenentatge cooperatiu, des de la universitat també se’ns hauria d’ensenyar a ser així.

És complicat aconseguir-ho des del moment en què a totes les assignatures ens juguem una nota numèrica, però crec que amb iniciatives com el fet d’haver de penjar els nostres treballs per a què els nostres companys els puguin estudiar (com és el cas d’aquesta assignatura, o de l’assignatura de Trastorns del Desenvolupament) és un bon començament.

-        Què és el que realment em motiva a seguir endavant? Pensar que ensenyaré infants. Ensenyar és la meva passió i vocació, i ensenyar infants, acompanyar-los en el seu creixement com a persona, encara m’apassiona més. És tan gratificant veure com, tots junts, anem aprenent els uns dels altres i anem creixent...

Els infants em donen lliçons de vida, i estar amb ells és el que més m’omple. Hi ha persones que m’han dit “Veus una criatura i se t’il·lumina el rostre”, o “Parlant sobre educació amb tu es veu les ganes que tens de ser mestre”, i és cert.

Ser mestra és el que més vull en aquesta vida, envoltada d’infants em sento una persona plena, i desitjo que arribi dia 18 de febrer per poder començar aquesta aventura, per poder iniciar cada dia amb l’enorme il·lusió de caminar junts cap al futur.

Conclusió que trec de tot el meu procés: “quien algo quiere, algo le cuesta”. Per voler millorar, primer ens hem d’adonar de quina és la nostra problemàtica, què és el que volem canviar a millor. Llavors, un cop identificat això, és la nostra tasca ser conscients de tot el que fem, autoanalitzar-nos, i tenir MOLTA MOLTA MOLTA voluntat de canviar. Per experiència, diré que no és una tasca fàcil, perquè quan te’n adones de totes les coses que podries millorar, al principi és com una muntanya, però si es treballa amb un mateix amb constància, dia sí i dia també, arriba un punt en què totes aquelles coses que al principi havies de fer molt conscientment, surten soles. 

Imatges: són unes magnífiques nines de fieltro, fetes a mà per http://palopita.blogspot.com.es/p/munepitas.html 

  

Nata·

Els jocs de falda

Els jocs de falda són composicions orals simples, que poden anar acompanyades amb cantarelles, i que han arribat fins a nosaltres a través de les nostres famílies.

L’objectiu que tenen és afavorir i/o enfortir el vincle afectiu entre la família i el nen, i comunicar-se i gaudir a través del cos. Els moviments que es realitzen solen ser suaus, i sovint es tracta d’engronsar el nadó, o de fer carícies sobre la seva suau i tendra pell.

Com a mestres, hem d’emprar aquests jocs de falda especialment a l’etapa de 0 a 3 anys, en què possiblement treballarem, i a la qual serà necessari llaurar-nos un bon vincle amb els nostres alumnes. I què millor que fer-ho d’aquesta manera tan dolça?

Personalment, recordo de la meva infància els següents jocs de falda:

1. RENSI RENSI

Rensi, rensi

ale-luia

qui no mata porc...

no menja XULLA!

(La part de “xulla” es fa fent pessigolles al nen/a)

2. AQUEST ÉS SON PARE

Aquest és son pare,

aquest és sa mare,

aquest demana pà,

aquest diu que no n’hi ha,

i aquest fa piu-piu dins s’olla!

(Es fa amb els dits de la ma. La darrera part, també me la feien dient “I açò és sa porcelleta, que demà l’hem de matar!”)

3. ARRI ARRI SOMERETA

Arri arri somereta,

que narem a Sant Miloc

trobarem na [Natalieta]

que fa coques amb arrob.

(A mi m’ho feien amb el meu nom. S’ha de fer amb el moviment de les cames com si fos un cavall al trot)

4. CARETA MOIXETA

Careta moixeta

de pa i dineret.

De què has dinadet?

De pa i peixet.

Ha vingut es moixet...

I TOT S’HO HA MENJADET!

(Aquesta moixonia es fa a la cara. Amb mi l’empraven per fer-me net la cara el dematí)

5. Rol·let, rol·let

Rol·let, rol·let, rol·let...

PAM UN DINERET!

(Es fa fent cercles sobre el palmell de la mà de l’infant)

I a mi se m’ha acudit renovar el repertori de jocs de falda amb la cançó “Ríe chinito”, de Perotá Chingo:

Espero que la gaudiu tant com ho faig jo.

Nata·

Expectatives sobre Intervenció Educativa II

El curs passat, vam treballar a Intervenció Educativa I tot el tema d’espais, temps, material, agrupaments i actitud docent, i a la segona assignatura que no tots vam fer amb na Cris vam treballar els dos primers temes del bloc I l’assignatura d’enguany, i el tema dels contextos de joc.

Vaig tenir la sort d’haver d’incidir molt en el tema de l’acollida i els hàbits i moments de la vida quotidiana, a més de poder presenciar un període d’adaptació de 4t curs d’Educació Infantil, motiu pel qual, al contrari que els meus companys, aquests temes ja no em susciten tant d’interès. Tot i això, sé que sempre hi ha coses noves per aprendre.

En canvi, el que sí que em fa moltes ganes tractar és el tema de la planificació, ja que n’hem sentit parlar, i fins i tot hem fet l’assignatura d’Organització i Gestió Educatives, però a la pràctica, personalment no sé com es fan les programacions.

Espero aprendre coses noves i útils, que surtin del discurs que seguim sempre de “El mestre ha d’acompanyar, el temps i agrupaments han de ser flexibles, hem de respectar els interessos dels infants, etc.”, que tot i ser cert, ja repetim com a màquines.

M’agradaria aprendre com aplicar a la vida real tota aquesta teoria que en els tres anys de carrera ens han fet empassar, a una aula amb infants que no són com els que mostren els llibres, on un dia intentarem fer rotllana i estaran esgavellats, on un altre dia, com ha dit na Melissa, ens trobarem nens que no controlen els seus esfínters.

Ja és hora d’aprendre estratègies per aplicar-les a aquestes aules a on la realitat no és estàtica i controlada, sinó dinàmica i plena d’imprevists.

Nata·

És l'hora de fer una pausa

“¡Ah de la vida!... ¿Nadie me responde?

[...]

Ayer se fue; mañana no ha llegado;

hoy se está yendo sin parar un punto;

soy un fue, y un será y un es cansado.”

Això deia en Francisco de Quevedo fa uns quants segles. No sé quina sensació us causa a vosaltres en llegir-ho, però a mi em ve la idea d’aquell “carpe diem” i del “tempus fugit” que els nostres professors de castellà intentaven fer-nos aprendre. Quevedo, des del meu punt de vista, parla de la fugacitat de la vida en aquests versos, de la rapidesa del temps. Sempre recordaré aquest fragment del seu poema, i aquesta vegada l’empraré com a “ganxo” introductori per al tema del temps, quelcom tan important en els nostres dies, i que tan malament enfoquem.

En les línies que segueixen, enfoco el tema del temps a partir de la nova filosofia temporal que es recull al llibre Elogi de l’Educació Lenta, de Joan Domènech. El vam llegir per a l’assignatura “Estratègies d’Intervenció Educativa a la Primera Infància”, i crec que és un llibre que tota persona hauria de llegir per adonar-se’n que avui en dia estem molt equivocats en la nostra manera de tractar la vessant del temps.

El temps… El temps és allò que, d’ençà els humans inventàrem rellotges creiem que controlem, però que realment ens controla a nosaltres, ens atrapa.

Vivim en la era del fast, a on tot allò que és ràpid triomfa: llevataques ràpid, rentadores amb programes ràpids, menjar precuinat, nens que aprenen abans que els altres... I tot un “VA, VA, VA, VINGA QUE FEM TARD” constant que ens empresona dia rere dia.

Realment hauríem de ser tots capaços d’aturar-nos, de frenar-nos a nosaltres mateixos, obligant-nos a donar temps per a les coses, per a la vida. Temps per observar com fan les persones diferents coses, temps per quedar-nos emmirallats d’alguna persona fent quelcom tant senzill com somriure, o veure de quin color són els ulls de les persones. Pregunteu-vos: quant de temps fa que converso amb alguna persona i ni tan sols em fixo en quin color tenen els seus ulls? Quant de temps fa que no vaig pel carrer i alço el cap per mirar el color del cel i els seus núvols?

Segurament, tot i que alguns ho vulgueu negar, deu fer bastant de temps. I per què? Doncs perquè estem atrapats en la voràgine del temps, d’omplir tots els racons del dia amb activitats “importants”. Per als adults, despertar-se, anar a fer feina, la mitja hora del berenar, l’hora i poc del dinar, i torna partir cap a la feina. Per als estudiants, la universitat i res més que la universitat.

Per als infants, l’escola i activitats extraescolars a les quals els seus pares apunten per tenir els fills més llestos i millors del món, que sàpiguen tennis, piano i cantonès.

Ei, adults, de què anem? Amb quin dret ens creiem per atapeir les hores dels nens a la nostra semblança? Ja des de ben petits comencem amb “Sí, li dono el menjar ara, perquè així després dormirà les hores que necessito per poder netejar bla bla bla”. Tranquil·la mare, no et preocupis de si el teu fill en aquell moment no tenia gana; mentre tu puguis aclarir les teves coses, tant és que no respectis el seu ritme.

Quan van a l’escola, sovint es passen cinc hores a l’escola, més les dues hores al menjador, i les hores d’activitats extraescolars, per després arribar a casa, fer els deures a tota pastilla i ràpid cap a la dutxa per poder sopar ja amb el pijama posat i ser empaquetat de seguida al llit.

Només d’escriure-ho, ja estressa, i suposo que llegir-ho també ho deu fer.

De ver, pares... Tanta nosa us fan els vostres fills, que ni tan sols els voleu tenir un momentet amb vosaltres? O sent més suau, tant poc aprecieu tot el que ells us poden ensenyar del seu dia a dia en les seves vides? Estan començant a viure, estan vivint moments que no tornaran mai més, i dels quals possiblement no recordaran res en ser adults com vosaltres. Tant complicat és asseure’s i escoltar-los atentament? Quedaríeu meravellats de les coses que els infants ens poden ensenyar, de les seves maneres tant curioses d’expressar-se, de tota la dolçor que transmeten quan veuen que són escoltats, i per tant apreciats i estimats, tant pels seus pares com per tots els adults que els rodegen.

Els nostres nens i nenes saben com viure, ells tenen la clau! I quina és aquesta? Doncs fàcil: ells viuen connectats amb sí mateixos, viuen en funció dels seus propis ritmes biològics, sense deixar-se endur pel ritme frenètic al qual ens obliga a anar la societat. Per aprendre alguna cosa, no els importa si han de trigar mitja hora o tres hores; per a ells el temps no importa. Tant els és jugar un quart d’hora, com hora i mitja; en aquells moments són feliços i no ho deixen escapar per res del món (a no ser que aparegui un adult enfurismat que els faci aturar per anar a karate o a futbol).

Hem d’aprendre d’ells, donar-nos un respir a nosaltres mateixos, cercar algun moment en el dia per dedicar-lo a no fer res, un altre per dedicar-lo a escoltar als nostres familiars, que ben segur agrairan la nostra escolta, i un altre per reflexionar sobre el canvi cap a millor que estem fent a partir d’aquest nou enfocament, de la nova manera de viure la vida.

En el dia a dia cal prioritzar, i si no tot es pot fer, doncs ja ho farem demà! Estem en uns moments en què la nostra esperança de vida és de més de 80 anys. Per tant, no val la excusa del “no tinc temps”. Teniu unes quantes dècades per fer tot el que no es pugui fer avui. En canvi, els petits moments que he citat més amunt, i que poden semblar innecessaris o “tonteries”, només tindran un valor si els comencem a dur a terme ara. Només avui podràs escoltar com la teva mare et conta per què està contenta o preocupada; si avui no li fas cas, ni l’altre ni l’altre, arribarà per no contar-t’ho. Només avui podràs veure les primeres passes i escoltar les primeres paraules del teu fill/a, o el seu primer dia a l’escola.

 Imatges extretes de:

http://javiercastillasegundoprimaria.blogspot.com.es/2012/03/tic-tac-hace-mi-reloj.html

http://carlos-poesiaseneltiempo.blogspot.com.es/2010/10/mi-reloj.html

http://www.sindinero.org/blog/archives/category/trueque/bancos-de-tiempo

http://juancarlosflorez.net/3-tecnicas-poderosas-para-administrar-tu-tiempo-lograr-tus-objetivos/

Nata·