"Sin los niños no habría humanidad. Por lo cual, la humanidad se debe a los niños"

(E. Aragón Sr.)

dissabte, 25 de febrer del 2012

Ella, jo

El quadrimestre passat, na Cris es va presentar i es va definir (amb aquell power point al qual explicava que era mare, germana, etc.). El primer dia d’Educació Socioemocional, na Mercè també ho va fer.

Idò bé, a mi m’encanta escriure, i aquest estiu vaig fer una descripció sobre mi mateixa titulada “Ella, jo”, i la vull compartir amb voltros:



Ella, jo
Justament l’havien de fer morena i de cabells arrissats. Justament li havien fet els ulls marrons.
Justament l’havien de fer presumida, i amb un caràcter difícil, tossuda i fàcil de fer enfadar.

Justament la van fer d’aspecte fort, però d’interior tendre, sensible, estimadora d’allò que és seu, tant família com amics, i defensora d’això “a capa y espada”.
Justament la van fer imparcial perquè pogués valorar les coses bones i dolentes de cada part.

Justament la van fer lluitadora, que no es rendís davant cap adversitat. Justament l’havien ensenyat a ser optimista per veure la part positiva de les coses i ensenyar al món que no tot és tant fosc.

Justament tenia les idees clares, sabia el que volia i no li agradaven les injustícies relatives a l’espècie humana.
Justament estava aprenent a tenir paciència i a ser més tolerant, i tot i que havia fet progressos, encara li quedava molt camí per recórrer.

Justament s’il·lusionava rapidíssim, però es podia desil·lusionar el doble de ràpid, i sense un motiu aparent.
Justament no li agradava fer mal a la gent, perquè a ella no li agradava que n’hi fessin.
Justament pensava massa i donava massa voltes a les coses, i de vegades fins i tot s’aïllava del món exterior per quedar-se vagant entre tots els seus pensaments.

Justament s’emocionava amb facilitat, de seguida li podies tocar la fibra sensible i fer-la tremolar, i plorar.

Justament no podia viure sense música, ni sense cantar. Justament li agradava moltíssim riure i passar-ho bé gaudint de coses molt senzilles.
Justament es fixava molt en els detalls, com per exemple les mans i els ulls de les persones, si són dretanes o esquerranes, com escriuen...

Justament era feliç entre criatures, i tenia la vocació de transmetre coneixements a noves generacions.
Justament estimava molt les persones del seu voltant, i intentava demostrar-ho.

Justament la van fer molt menorquina.
Justament li van posar de nom Natalia.
Justament ella sóc jo.


Nata·

2 comentaris:

  1. Justament m'ha fet ganes llegir sa teva descripció per veure similituds i diferències entre tu i jo. Justament m'ha agradat el que he llegit. Justament m'agrada com et descrius i com penses.
    Justament te veig una persona molt sana i feliç. Justament m'agrada. Justament.

    ResponElimina