Quins materials posarem a la sala de "psico"?

Investigant sobre els materials que ha de tenir una sala de psicomotricitat, a una web he trobat açò:

“El objetivo de la Sala de Psicomotricidad es estimular el juego simbólico e instrumental para potenciar la funciones cognitivas necesarias para el aprendizaje. 

Esta sala con los materiales adecuados, es la herramienta que le posibilita a los niños y niñas moverse y experimentar las posibilidades y límites de su propio cuerpo”

A més, a aquesta web diu que una sala de psicomotricitat ha de comptar, entre d’altres, amb teles, coixins, peluixos, cordes, matalassos de plàstic, pilotes, un mirall gran i, atenció... AROS.

Com diu el fragment de text que us he penjat més amunt, el material ha de ser adequat als infants, a la seva edat i a l’etapa evolutiva a la qual es trobin.

Així doncs, considero que qualsevol material, mentre compleixi amb uns mínims de seguretat perquè no es puguin fer mal, i sigui idònia per a l’edat, pot ser adequat.

És a dir, que no els posaria un “balón medicinal” d’aquells que són com a de ferro, a infants de 3 ó 4 anys, perquè per començar, a l’hora d’agafar-lo els podria costar fer tanta força, i a més que si els caigués a sobre, es podrien fer mal.

Anant a l’altre extrem, amb les pilotes molletes i suaus, crec que aquestes poden ser adequades per a infants de 0-3 per jugar, però alhora ho poden ser per als més grans.

En qüestió de materials, els mestres hem de jugar molt amb la “Zona de Desenvolupament Potencial” que ens deia Vigotski: hem de plantejar materials adequats a l’edat i a les possibilitats dels nostres alumnes, trobant el terme mitjà entre el que l’infant pot fer i el que pot arribar a fer. Així, per exemple materials més enfocats per a l’exploració de tacte, molt adequats per a edats més primerenques, arribaran a avorrir als alumnes que ja són més grans i tenen més possibilitats d’acció.

Pel que fa als aros, i com ja vaig dir a classe, aquests poden ser perfectament a una sala de psicomotricitat, i poden ser molt útils per explorar qüestions d’equilibri, de control espaial...

Tot material ofereix totes les possibilitats de joc que el nen i la seva imaginació li donin. Per tant, crec que el mestre ha de proposar els materials a la sala de psicomotricitat, brindant-los als alumnes, però sense fer un circuït, perquè amb els circuïts ja els estem induint a fer unes coses o altres.

Quant als coixins amb formes de cub, triangle, etc, aquests estan folrats del que solem anomenar "escai", un material higiènic, però alhora fred. Na Pilar (la nostra mestra) ens va explicar que hi ha una escoleta a Ciutadella a on els coivins estan folrats amb tela.

És clar que la tela pot tenir àcars, però si es té cura de la seva neteja, els podrem emprar sense problema, i a més, no resultaran un material tant fred.

Per acabar, vull fer referència a les dimensions i proporció dels esmentats coixins amb formes geomètriques. Normalment solen tenir proporcions molt ben calculades per aconseguir un equilibri i poder-los apilar. Però depenent del que el mestre vulgui aconseguir, aquests podrien no estar proporcionats, i jugar amb el desequilibri per crear un conflicte cognitiu i que els alumnes haguessin de cercar estratègies per fer que la pila no caigués. 

Informació i imatge tretes de les següents webs: 
http://www.dinosaurio.com/maestros/las-salas-psicomotricidad.asp
http://cphmazar.educa.aragon.es/psic_rel/psicorel.html

Nata·