2n curs, tornam partir!

I seguint amb el recordatori anterior, en faré un sobre el principi d’aquest curs.

Principis d’octubre de l’any 2011. Segon curs d’Educació Infantil, centre més que conegut, ganes de veure els meus companys, tot i que durant l’estiu no he perdut el contacte amb ells, i preguntant-me amb què em sorprendré aquest any.

Començ amb moltes ganes, tenc molta il·lusió per començar, i venc preparada per ser més organitzada i dur totes les feines al dia.

Veig que és el que m’esperava: molta feina. Però a poc a poc me’n adon que és encara més feina que l’any passat. Ai... Santa Paciència.

Les assignatures d’Observació i Documentacio, i Estratègies d’Intervenció Educativa en la Primera Infància fan tàndem enguany, és a dir, que treballen en conjunt, i els treballs finals aniran lligats. Es tracta de dissenyar un escenari emprant un material natural, i pensar maneres de presentar-lo amb la finalitat que es puguin dur a terme 4 sessions. Fins aquí la part d’estratègies. Després, hem d’aplicar l’escenari a una escola, i hem d’observar 4 infants durant les sessions amb el nostre material.

“No sembla que hagi de ser molt complicat”, pensava jo. I no, no ho ha estat gens fàcil.

Per sort, una companya del meu grup de treball és molt organitzada, i no vol perdre ni un minut, pel que comencem a fer cronogrames i a planificar-nos la feina. Sort d’ella!

A més a més, tenim altres treballs i seminaris més “petits” pel que fa al percentatge de nota que valen, i que ens ocupen bastant de temps. Sense oblidar-nos de l’assignatura d’Educació Inclusiva, que també te dos treballs a fer; i de Plàstica, a on fem dibuixos que per molt que ens diguin que ens serviran per aplicar-los a infants de 0 a 6 anys, jo no li acab de veure el punt didàctic de cara als infants.

Amb moltes nerviades, molta feina, cansament físic i intel·lectual, i fins i tot insomni o mals sons, aconseguim sobreviure així com podem, un cop més.

Per una part, estic satisfeta de tenir un altre quadrimestre passat, però per una altra part, not com si jo mateixa fos una vela que s’està consumint de cada cop més ràpid. O dit en termes tecnològics: se m’està acabant la bateria.

Nata·