"Sin los niños no habría humanidad. Por lo cual, la humanidad se debe a los niños"

(E. Aragón Sr.)

dijous, 23 de febrer de 2012

"Ser mestre és fàcil"

Ara va de tòpics, ara va de tòpics sobre els mestres (interpreti’s la cantarella de “Ara va de bo, Ciutadella).

I qui és que no ha sentit a dir que la carrera de Mestre, i la seva feina és fàcil? Fins i tot tu, i jo ho hem dit. Sí, sí, jo també. La meva frase preferida era “Ser mestre és una feina fàcil, perquè fas que els fillets pintin, que cantin un poc, i au! Tres mesos de vacances”.

MEEEC! Gran error. Però molt gran error.
Per una part, la carrera universitària té les seves complicacions, com tot. No fem equacions ni bioquímica o física (però temps al temps, perquè ja m’esper de tot), però tenim un caramull de coses per aprendre molt importants.
Exemples d’aquestes matèries en són l’Educació Inclusiva, per saber incloure tots els infants a l’escola, siguin quines siguin les seves capacitats, Educació Socioemocional, per saber com establir bons vincles afectius que tant necessaris resulten, Teoria i física del color, teories pedagògiques, anàlisi musical, i un llarg etcètera d’aprenentatges que no acabaran mai, perquè un mestre s’ha d’estar formant contínuament, d’acord amb els canvis dels temps, i amb els avenços de la societat.

És a dir, que un mestre ha de saber de tot, perquè és el que ha d’ensenyar totes les coses als alumnes, i de bell nou, com serà el nostre cas. Però no tan sols ha de saber contar contes o cantar cançonetes, coses físiques i palpables, sinó que també ha de saber tot una sèrie de coses que no són físiques. Coses que, com aquell que diu, estan a l’interior de l’infant. I és clar, han de saber veure quan es produeixen, per què, com tractar-les...



Per una altra part, la professió de mestre està molt infravalorada. Sí que és cert que els mestres només treballen físicament amb els infants durant 5 hores al dia i 5 dies a la setmana. Però, qui es pensen que prepara les classes? Qui creuen que fa adaptacions segons les necessitats dels alumnes? Qui ha de tenir la paciència d’observar les conductes dels infants quan pensen que hi ha certa problemàtica? Qui ha d’establir un vincle amb les famílies i aguantar, de vegades, males respostes per part d’aquestes?

La de mestre és una feina de 24 hores, pràcticament: de 8:30 a 13:30, has d’estar fent classe als alumnes, però la feina no s’acaba aquí! Després hi ha les reunions de cicle, les reunions amb la resta de mestres del centre, preparar una sortida, Nadal, el dia de la Pau, Carnaval, festivals de fi de curs...
I és clar, en arribar a casa encara falta dedicar llargs fragments de temps a reflexionar sobre què ha succeït durant la jornada, amb els diaris d’aula, i pensar per què han passat certs esdeveniments i com rectificar la teva tasca docent.

Els mestres estem poc valorats, i se’ns etiqueta de vessuts. Si bé és cert que n’hi haurà alguns que no es prendran amb tantes ganes la seva feina, també n’hi ha d’altres que s’ho preparen molt, i que treballen dia a dia per fer créixer la flor dels coneixements dels seus alumnes, i també per millorar ells mateixos.

Per norma general, i per posar un exemple, un enginyer té més prestigi que un mestre. Però aturem-nos a reflexionar un momentet: l’enginyer sap escriure, no? I és ver que també sap llegir? I qui li devia ensenyar a sumar i restar? UN MESTRE.
Per tant, intentem retornar als mestres el prestigi que tenen, perquè gràcies a ells hem après moltes de les coses que sabem.

Fotografia: la futura mestra disfressada d'eina d'escriptura. Any 1996, quan tenia 4 anys.

Nata·

1 comentari:

  1. M'encanta!!! Em deixes compartir-la al meu mur, es ve???? GRÀCIES!!

    ResponElimina