"Sin los niños no habría humanidad. Por lo cual, la humanidad se debe a los niños"

(E. Aragón Sr.)

dissabte, 17 de març de 2012

Menorquinisme




I què trobau bé?! Ara m’ha agafat una d’aquelles venades en què tot el que faig és “empapar-me” de menorquinisme.

Xafardejant per Youtube, i sense sebre com, m’he posat a escoltar cançons menorquines.
I quan les escolt, se m’omple la panxa de papallones, i se me posa sa carn de gallina. Tot és emoció quan es tracta de coses tant nostres. Possiblement alguns em trobareu exagerada, però cada persona és un món, i cadascú viu les seves arrels com vol. Diguem que sóc molt patriòtica, i tenc ben clar d’on venc, pel que no vull que per cap motiu es perdin les nostres tradicions.
És per açò que en sentir un primer o darrer toc de fabiol, s’Es Mahón, o veure ses ballades a Sa Plaça, no puc fer menys que emocionar-me, no puc amagar un somriure d’orella a orella.

A més, a casa sempre s’han viscut així aquestes coses, m’ho han ben inculcat. Roden per ca nostra vídeos de quan només tenia 2 anyets als quals es veu com els meus pares em posen música del folklore menorquí, i ball i faig sa xalada.
Tampoc faltaven sessions de 4 hores de veure una i una altra vegada el vídeo de les festes de Sant Llorenç de l’any 1989. Tot i que jo era una filleta calmada, amb això estaven assegurades hores de tranquil·litat a ca nostra, sense sentir-me ni xerrar (que ja és dir!).

Com a aspirant a mestre, pens inculcar aquestes arrels als meus alumnes. Crec que en temps de globalització i multiculturalitat com els que vivim a l’actualitat, és important recordar i ensenyar aquestes coses, la nostra cultura, la nostra llengua, les expressions tan típiques del nostre dialecte.
Per això, just que fem un treball de preparar activitats, alguna unitat didàctica, o algun projecte, procur que aquest vagi enfocat a la cultura menorquina, o a aspectes de la nostra illa.
Pot semblar quelcom obvi i que tothom sap, però en realitat no ho és. Hi ha milers de detalls que si no els ens expliquessin, mai no arribaríem a conèixer, i l’escola és el lloc idoni a on s’han d’ensenyar. I en tenim la obligació, com aquell que diu. De fet, el 7è objectiu del Currículum de les Illes Balears dirigit a Educació Infantil ho recull així“Identificar i valorar alguns trets culturals propis de les Illes Balears: festes, tradicions i costums..., participant activament en algunes”.

A què estem esperant, idò? La nostra identitat cultural ens espera!


Nata·

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada