SESSIÓ 6 de Psicomotricitat

Acabam amb ses sessions de psicomotricitat... Sa 6a!

A aquesta 6a sessió el registre tornava a ser d’observació de les situacions de joc més significatives. Avui, a diferència de la setmana passada, en lloc d’anar-me movent al voltant de la sala, he optat per asseure’m a un banc des d’on pogués tenir una visió perifèrica de la sala, i així intervenir el menys possible en els jocs dels infants.

Els jocs que s’han dut a terme han estat molt semblants als de la sessió anterior: futbol, casetes, enterraments... Per tant, el registre de situacions de joc significatives és bastant semblant al de la sessió anterior.

Personalment, he viscut aquest últim dia d’observacions amb nostàlgia. Com ja he dit altres vegades, m’he sentit tant bé amb les mestres i amb els infants, que fa tristor haver-los de “deixar”.

Com a comiat, hem anat totes les observadores amb una cinta i una ploma al cap, com els indis. Des del primer moment en què els nens ens han vist, ha semblat que es posaven molt contents i il·lusionats, com si estiguessin satisfets pel fet que nosaltres ens haguem adaptat a la seva “cultura d’aula”.

Durant tota la sessió d’observació hem anat amb aquest complement posat, i les mestres ens han cedit una part del final de la classe de psicomotricitat per asseure’ns amb ells i donar-los els detalls que teníem preparats: una carta per a la classe en general, i una per a cadascun d’ells, amb la finalitat que els seus pares sàpiguen qui són les “mestres de psico”, com ells ens diuen.

També els hem regalat un atrapa – somnis per a la classe, i els hem explicat per a què servia. Aquest últim detall tenia un indi, i de cada fil amb plomes penjava una foto de cadascuna de les observadores amb els coixins de psicomotricitat.

Ells ens han obsequiat sessió rere sessió; han estat els nostres mestres i hem après d’ells, amb els seus somriures, amb els seus intents d’incloure’ns en el que feien, donant-nos conversa... En definitiva, SENT COM SON ELLS, els infants.

I de les intervencions de les mestres també n’hem après molt. Ara sabem com és una sessió de psicomotricitat, o al menys com la fan al CEIP Insp. Doctor Comas. Hem tingut unes mestres que tenen molt clar quin és el seu rol: un model de psicomotricista que acompanya, i de tutora del grup que només intervé quan hi ha un conflicte. Tot un luxe!


Imatges: així mos passejèvem p'es carrer i per dins s'escola! + atrapa-somnis "tunejat" amb ses nostres fotos

Nata·