"Sin los niños no habría humanidad. Por lo cual, la humanidad se debe a los niños"

(E. Aragón Sr.)

dijous, 23 de febrer del 2012

Com escoltar els infants?

Aquesta és la segona part de la feina feta a l'assignatura Models Educatius en la Primera Infància, de primer curs. És una feina feta sobre el llibre Com escoltar els infants? (David Altimir), i va lligada amb la del llibre Lóczy, escoltar els infants (Judit Falk).

Al llibre es defensa una postura constructivista desenvolupada, sobretot, a la Reggio Emilia, situada al nord de l’estat italià, a causa de l’herència de pedagogies com la de Montessori o Ciari.

EL CONSTRUCTIVISME
Els constructivistes defensen que el coneixement s’estructura com si fos un sistema de relacions. I es creu que aquestes relacions s’han de fer a través de l’escolta. D’aquesta manera, es creu més important que, per mitjà de la conversa, els infants reflexionin sobre les experiències, en comptes de fer l’experiència en sí.

L’ESCOLTA
L’adult ha de passar de transmissor, a ajudar a que els infants creïn la seva cultura i el seu saber. Per tant, ha d’estar disposat a replantejar-se el seu paper i a canviar les seves teories.
Per respectar el dret a sentir-se escoltat, l’adult ha de crear a l’aula contextos en què es puguin crear converses sobre curiositats diferents temes que interessin l’alumne. D’aquesta manera, se’ls esta escoltant, i amb aquesta escolta, van adquirint nous coneixements i nous punts de vista.

OBSERVACIÓ I DOCUMENTACIÓ
L’escolta fa que l’adult hagi d’observar, però que sigui un observador actiu, que no només descrigui allò que observa, sinó que també participi en aquesta realitat. Això s’oposa a les teories fe Pikler, que defensen que l’educadora ha d’observar des de la llunyania, sense que l’infant se n’adoni.

Per una altra part, i lligada a aquesta observació, hi ha la documentació, que serveix per donar constància d’allò observat i poder interpretar tot  el procés.
Aquesta documentació també és útil en altres situacions, com a una reunió de pares. Els pares mostraran una major actitud de col·laboració si ells han pogut decidir prèviament els temes a tractar a la reunió, i se’ls ha informat sobre els temes que finalment es tractaran. Així, com que ja tenen una documentació prèvia, és més possible el diàleg, cosa que ajudarà al coneixement de diferents punts de vista.

A L’AULA...
El mestre fa de mediador, i ajuda els infants ajudant-los a reflexionar sobre la seva opinió i a exposar-la amb claredat.
No ha de tenir cap expectativa pel que fa als resultats, sinó que ha de respectar el procés d’aprenentatge de cada individu. Tampoc no s’han d’anar tancant les interpretacions, sinó que s’ha de reflexionar de la manera més àmplia possible.

Les situacions de conversa a l’aula poden sorgir espontàniament, però normalment solen estar planificades.
Abans, la mestra va observant les dificultats i inquietuds que tenen els alumnes, per prendrer-les com a tema de conversació. Després, mentre s’està conversant, intervé amb preguntes per treure més informació sobre el tema tractat, o per guiar la conversa cap a on vol. Finalment, l’educadora transcriu i interpreta la conversa posant allò que consideri més significatiu.



LA IMATGE D’INFANT
Segons el constructivisme, s’ha de tenir una imatge d’infant capaç, fort i competent. Aquesta imatge s’ha de respectar aprenent a tenir en compte la subjectivitat de cada alumne, donant a cadascú el temps que necessita per aprendre i generant espais que generin aprenentatges.
Això té punts comuns amb l’espontaneïsme, que creu que l’infant té la capacitat de ser responsable dels seus actes.

OPINIÓ PERSONAL
Al començament, pensava que els dos llibres serien contradictoris; que un tindria una teoria, i l’altre en tindria una altra que la desmuntaria.
Però he vist que les teories proposades tampoc no són tant diferents. Al llibre Lóczy, com escoltar els infants, tot el que es tracta fa referència a infants que es troben en una institució, separats dels seus pares biològics, i generalment es refereix a infants de 0 a 3 anys, pel que es pot inferir. Per tant, es dóna molta importància a crear una estabilitat afectiva perquè el nen estigui emocionalment equilibrat i pugui integrar-se a la seva nova família amb total normalitat.
Es parla de situacions a l’aula, però se’n parla molt poc, i només referint-se a les activitats dirigides per expressar la seva disconformitat amb aquestes. Amb això no hi estic d’acord, ja que crec que les activitats dirigides, com les situacions de conversa a l’aula descrites al llibre Com escoltar els infants? són molt positives i ajuden a que l’infant aprengui. No es tracta que el mestre ho faci tot per ell, sinó que únicament l’ajudi a pensar com pot fer les coses, en el cas d’activitats de construcció, per exemple. 

Imatge: és la portada del llibre, i s'ha tret de la següent web

Nata·

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada