Entrevista a Bernard Acouturier

Fa un parell de setmanes, na Pilar ens va pasar una entrevista a Bernard Acouturier, feta per l’Equip d’Atenció Primerenca de Menorca durant les Jornades d’Educació Infantil duites a terme l’any passat aquí, a Menorca.

Vet aquí la meva reflexió:

El que més m'ha sorprès del que diu Acouturier (més que res perquè al principi no ho entenia) és això de que els pares se l'han d'imaginar perquè ell pugui dir que no.

És a dir, que si els pares es creen una imatge del seu fill, llavors aquest quan vagi creixent podrà confirmar o desmentir les hipòtesis que els seus pares s'havien fet sobre ell. En canvi, si no se l'imaginen, com que la imatge d'ell no estarà creada, no podrà confirmar ni desmentir res, perquè no hi haurà una imatge base respecte de la qual assemblar-s'hi o no.

Crec que quan una parella espera un fill/a, és inevitable crear-se una imatge del nadó, com a mínim sobre el seu aspecte físic (serà roig? com tindrà els ulls? s'assemblarà al seu pare?). Però crec que s'ha de fer "de manera sana". Per mi, aquesta "manera sana" són els inevitables dubtes que tenen els pares, i que es formulen en forma de preguntes, intentant imaginar-se com serà aquella criatura.

Per contra, el que no considero "pensaments sans" són aquells que imposen, els pensaments d'aquells pares que decideixen que el seu fill jugarà a futbol, tocarà el violí, serà voluntari a una associació benèfica, i estudiarà bioquímica quan tengui 18 anys. Des del meu punt de vista, aquesta imatge tant estricta i ferma l'únic que podria ser és una manera dels pares de suplir les seves carències, que el seu fill faci tot allò que ells no van poder fer. I no s'estaran respectant els desitjos i preferències del fill/a.

També tenim aquells futurs pares que, per por a convertir-se en l'exemple de "pensaments no-sans", fan un gran esforç per no crear-se cap imatge del seu fill per no condicionar-lo, cosa que tampoc és positiuu, ja que com més s'ha pensat un infant, més té ell mateix l'oportunitat de pensar-se.

Així doncs, crec que "La virtud está en el término medio", en trobar un equilibri, i no caure en cap dels dos extrems, ni el de l'excés, ni el del defecte.

Imatge: Bernard Acouturier. Extreta de: http://www.menorca.info/menorca/441508/educador/infantil/respetar/espacio/padres

Nata·