A l'abordatge de les pors

Dimarts dia 19 de març, a la classe de Desenvolupament Psicomotor vam estar parlant de les pors, i na Pilar, la mestra, ens va fer dibuixar una de les nostres pors, i posar-la en comú.

Per la meva part, jo vaig dibuixar un pallasso, la meva por de sempre. 

Aquell mateix dia, en arribar a casa vaig escriure açò al fòrum de l'assignatura:

Fa gairebé una horeta que he arribat a casa, i dins el cotxe pensava en la meva por als pallassos, i en com va començar.

La meva por als pallassos, com ja he dit, va començar quan jo tenia uns 3 anys i el meu cosí em va posar la pel·lícula "Los payasos asesinos", i la cosa va anar in crescendo amb la pel·lícula "IT".

He estat investigant per Internet una mica, per curiositat, i he trobat que la pel·lícula en realitat es diu "Los payasos asesinos del espacio exterior" i que es va fer l'any 1988. Aquí en teniu l'enllaç del tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=u3HfEb-_Z2w). Al minut 0:39 es veu el pallasso amb cabell verd que sempre imagin. 

En veure el tràiler ara, em fan mal rotllo, però no em fan por, perquè es ben veu que són ninots. Idò bé, la imatge que m'havia quedat gravada era la de pallassos de forma humana, el típic home que es disfressa d'això.

Investigant també dins el meu "jo", he pensat en allò que he dit de "l'olor de pallasso". Després de veure la pel·lícula, quan anava pel carrer de vespre i sentia olor de fum d'una xemeneia , deia que "hi ha olor de pallasso", i m'agafava por perquè pensava que me n'hauria de sortir un (posteriorment això s'ha estès a totes les situacions a on hi hagi foscor).

I després de la parrafada ve el meu gran descobriment: I PER QUÈ L'OLOR A XEMENEIA? Quina relació hi ha? (Redoble de tambors) A la pel·lícula, com a tota bona peli de por, les accions solen transcórrer pel vespre, i no pot faltar un carrer fosc a on hi ha com un fum o una boira que no saps d'on ve. 

FUM... FUM... EUREKA! En veure el fum que sortia de les xemeneies, ho relacionava amb la boira de la pel·lícula, i en sentir l'olor de llenya cremada a la xemeneia, la denominava "olor a pallasso".

Au, fins aquí el meu gran descobriment sobre mi mateixa. Me sent com una vertadera psicòloga, indagant en el meu subconscient!

* Cal fer menció al que va fer na Pilar en acabar el moment de parlar sobre les pors: va dir que ens guardéssim els dibuixos, i jo li vaig demanar si podia tirar al fems el meu, perquè no el volia conservar. Llavors, ella em va dir que se'l guardaria, i que en acabar el curs en 
tornariem a xerrar.

He de dir que des d'aquell moment m'intent fer una auto-teràpia. I jo mateixa veig que vaig progressant. En un principi, no hauria pogut veure un pallasso perquè el pànic s'hauria apoderat de mi; i ara ja puc veure imatges sense angoixarme gaire. 

Quant als moments crítics de la meva por, que succeeixen pels vespres mentre vaig pel passadís de camí cap a la meva habitació, al principi em costava bastant, i m'havia d'ajudar de frases com "No passa res. No et sortirà ningú de cap lloc.", i de tècniques com respirar acompassadament, o cantar mentalment una cançó. 

Poc a poc el moment d'anar a la meva habitació ha anat millorant, i hi va haver moments en què pensava "Estic tant enfadada, nerviosa i estressada, que si em surt un pallasso li pegaré tal castanya que el deixaré de tort de tort". I actualment, ja rares vegades hi pens. Me n'he adonat ara, mentre escrivia això, que ja no hi pens en pallassos abans d'anar a dormir. Crec que és per falta de temps, o perquè tenc preocupacions més grosses que no pas un pallasso. En aquest moment torn a pensar que faria quelcom semblant a "Mira, pallasso. Sé que m'intentes fer por, i em sembla bé. Però si no t'importa, tenc moltes coses al cap, i moltes preocupacions més severes que no pas tu i el teu ganivet. Au, guarda'l que encara et faràs mal". Sí senyor, indiferència.

Estaré fent bé el procés?

Imatge: "Prohibido tener miedo", un lema que m'ha agradat. Extreta de: http://www.territoriocreativo.es/etc/2011/01/los-5-miedos-mas-comunes-en-los-social-media-y-como-enfocarlos.html/prohibido-tener-miedo

Nata·