Crear
art. L’art de la creació. Sentir-te com un Déu que crea. Que dóna vida a
pensaments i idees a través d’un pinzell.
Això
de jugar a ser Déu és divertit. Mai hauria imaginat que m’agradaria. Mai hauria
cregut que arribaria a necessitar pintar o dibuixar per relaxar-me. No hauria
cregut que dedicaria paraules al fet de la creació artística.
No
em reconec en escriure això. He superat una de les meves frustracions del
passat, i he comprovat que no es tracta de tenir o no tenir un do, sinó d’intentar
desenvolupar les teves capacitats amb calma, sense posar-se nerviós.
I
si avui no surt, demà serà un altre dia. No ens hem de tancar portes nosaltres
mateixos; hem d’anar provant diferents maneres fins a trobar aquell “ábrete
sésamo” que ens permeti gaudir del que fem a cada minut,k primer amb resignació,
i després amb vertaderes ganes i il·lusió.
He
après quelcom que ja pensava saber. Pensava que ho sabia, però aquesta vegada
ho he comprovat amb les meves pròpies mans: MAI ET RENDEIXIS. INSISTEIX FINS A
ACONSEGUIR-HO.
Nata·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada