SESSIÓ 3 de Psicomotricitat

Fa molt molt de temps, allà pel llunyà dia 2 de maig de 2012, vam anar a fer la tercera sessió de psicomotricitat al CEIP Dr Inspector Comas. Com sempre, vet aquí la reflexió:

Amb la 3a sessió, canviem d’infant i de manera de fer feina pel que fa a les observacions. Ara ens hem hagut de fixar en un dels paràmetres psicomotrius per fer-ne una descripció objectiva en relació al paràmetre triat, i una interpretació d’allò observat.

En el meu cas, el paràmetre triat ha estat “El subjecte en relació amb els altres”. Sincerament, com que tenia una mica de por a allò desconegut, mirant el bloc de teoria, i fixant-me en què s’havia d’observar amb cada paràmetre, vaig decidir observar aquest, perquè creia que em seria més fàcil aquest que no pas un altre.

No sabíem a quin infant observaríem a aquesta 3a sessió, ja que ho fem per ordre de llista dels alumnes, per no embullar-nos, i el que hem fet ha estat triar un paràmetre a l’atzar, sense saber a quin fillet/a observaríem. De cara a un futur com a mestres, crec que seria millor fixar-nos en un paràmetre que creiem que cal revisar respecte d’algun nen/a, i no fer-ho “a les cegues”, com ho hem fet nosaltres (per decisió pròpia, tot s’ha de dir). Però tot i això, penso que he encertat molt observant el paràmetre de “El subjecte en relació amb els altres” focalitzant la meva mirada en la filleta en què ho he fet. La veritat és que a sessions anteriors ja havia notat alguna coseta respecte de la seva manera de relacionar-se amb els companys, i amb aquesta observació ho he acabat de veure, i he perfilat alguns detalls que en altres ocasions no havia reparat.

M’he sorprès del caràcter passiu i de seguidora que té la filleta, però alhora és en ocasions independent i refusa la companyia d’altres, pel que crec que encara necessitaria unes quantes observacions més d’aquesta filleta per quedar-me satisfeta, tot descobrint si el que fa és per inseguretat, perquè el seu caràcter és així, etc.

Pel que fa al registre d’observació en si, no m’ha costat diferenciar entre el que veig i el que penso, perquè és un exercici que ja havíem fet el quadrimestre anterior, i perquè a la classe de Desenvolupament Psicomotor hem fet alguns exercicis d’aquest tipus per entrenar la tècnica de discernir entre el que observem, i les interpretacions que en fem derivar, de vegades inconscientment. Considero que no ha estat una tasca difícil anar prenent nota del que succeïa; el que ha estat una mica més difícil ha estat desxifrar allò que havia escrit.

Quant a les mestres, n’Aroa, la psicomotricista, ens ha tornat a sorprendre. En el moment de representació, ha donat un full DIN-A3 a cada dos infants, perquè el compartíssim. Justament el que havíem explicat a classe a la sessió del dilluns, quan vam observar un gran paper amb dibuixos realitzats per alumnes de la nostra mestra.

Incidint en aquest moment, i volent fer una crítica constructiva cap a la psicomotricista, crec que no havia d’haver posat juntes en parella a na I. i a n’A., perquè sempre estan juntes. Penso que aquest moment de representació hauria estat idoni perquè es separessin una mica l’una de l’altra, i perquè aquella que té menys iniciativa, aprengués a estar amb altres companys. M’hauria agradat observar aquest moment, si hagués succeït, pel simple fet de veure si hauria canviat o no el comportament de na I.

Nata·