Fa un temps (no record exactament quant) vam haver d'analitzar les funcions actancials d'un conte. Aquest és l'anàlisi que en vaig fer jo. Esper que us serveixi d'ajuda.
“El término actante (y análisis actancial) ha sido
utilizado en el análisis del relato por
A. J. Greimas. Para designar las funciones que pueden desarrollar los personajes en la narrativa y en el teatro.
Este asunto ya fue analizado por Vladimir Propp. Este
investigador, después de analizar un amplio muestrario de cuentos populares
rusos, constató que en todo relato maravilloso existen unos elementos
constantes, que son las funciones realizadas por los personajes en el
desarrollo de la acción. El número de funciones no se corresponde, según él,
con el de personajes: una misma función puede ser realizada por varios
personajes, o un único personaje abarcar varias funciones.
[...]
En 1940 E. Souriau aplicó un estudio similar a obras de
teatro, tratando de descubrir las «funciones dramáticas» que operan en el
desarrollo de las situaciones dramáticas de una obra.
Partiendo de los estudios de Propp y Souriau, Greimas
introduce los términos actante y modelo actancial. Distingue seis actantes
posibles.”
Font consultada: http://urbinavolant.com/archivos/literat/actantes.pdf
Segons la tipologia actancial de Greimas, citada
més amunt, he fet un anàlisi dels personatges que surten a aquesta versió del
conte Aladino. D’aquesta manera, l’anàlisi dels actants d’aquest conte és el
següent:
² El subjecte és Aladino, perquè és l’agent que fa
avançar la narració, a més de ser el protagonista. El relat es centra en la
seva recerca de l’objecte. El tancament dins la cova, la trobada de l’anell i
de la llàntia, la intenció de casar-se amb la filla del sultà i després
recuperar-la... Tota l’obra es centra en les accions que ell realitza, i per
això és l’actant subjecte.
² L’objecte és allò que cerca i desitja el subjecte,
el seu objectiu. Per tant, en un primer moment, l’objecte d’Aladino és arribar
a casar-se amb la filla del sultà, i un cop ho ha fet i el bruixot l’hi pren,
l’objecte de l’acció passa a ser recuperar la seva esposa, el palau i els seus
béns.
² En aquest relat, hi ha dos destinadors, el geni
de l’anell, i el geni de la llàntia, perquè són personatges que exerceixen una
influència en les accions d’Aladino, el subjecte, i fan que el final del conte
sigui un o in altre. Ajuden el subjecte perquè pugui realitzar el que es proposa
(aconseguir la filla del sultà, i recuperar-la un cop li han robat).
² El destinatari és aquell actant que obté
l’objecte, és el beneficiari de l’acció. Per tant, aquesta funció torna a
correspondre a Aladino, degut a que ell mateix rep els beneficis o pèrdues de
les accions que es van succeint. Ell és qui rep el benefici de casar-se amb la
filla del sultà, però també és qui té la pèrdua quan el bruixot li la roba.
² L’actant ajudant és qui ajuda al subjecte a
aconseguir l’objecte que s’ha proposat. Així doncs, l’ajudant d’Aladino són, un
cop més, els dos genis, perquè l’ajuden a aconseguir tot el necessari per
sortir de la cova, per aconseguir el vist i plau del sultà, per transportar-se
al lloc a on el bruixot ha transportat el castell, i a recuperar-ho tot de nou.
² El bruixot, en el conte, és l’actant oponent. És
qui posa totes les traves i dificultats al subjecte (Aladino) per a la
consecució de l’objecte: primer el tanca dins la cova, i després li roba la
dona i el palau.
Imatge: extreta de http://www.caratulas.info/peliculas/Aladino-y-la-lampara-maravillosa-cd-jpg-988.htm
He triat aquesta imatge perquè és la versió d'Aladino que jo sempre he vist. Mai he vist la versió Disney, sinó que a casa tenia aquesta. I la veritat és que m'ha duit bons records veure la imatge.
Nata·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada