"Sin los niños no habría humanidad. Por lo cual, la humanidad se debe a los niños"

(E. Aragón Sr.)

dimecres, 9 de maig de 2012

Les funcions actancials d'Aladino


Fa un temps (no record exactament quant) vam haver d'analitzar les funcions actancials d'un conte. Aquest és l'anàlisi que en vaig fer jo. Esper que us serveixi d'ajuda.

“El término actante (y análisis actancial) ha sido utilizado en el análisis del  relato por A. J. Greimas. Para designar las funciones que pueden desarrollar los  personajes en la narrativa y en el teatro.
Este asunto ya fue analizado por Vladimir Propp. Este investigador, después de analizar un amplio muestrario de cuentos populares rusos, constató que en todo relato maravilloso existen unos elementos constantes, que son las funciones realizadas por los personajes en el desarrollo de la acción. El número de funciones no se corresponde, según él, con el de personajes: una misma función puede ser realizada por varios personajes, o un único personaje abarcar varias funciones.
[...]
En 1940 E. Souriau aplicó un estudio similar a obras de teatro, tratando de descubrir las «funciones dramáticas» que operan en el desarrollo de las situaciones dramáticas de una obra.
Partiendo de los estudios de Propp y Souriau, Greimas introduce los términos actante y modelo actancial. Distingue seis actantes posibles.”



Segons la tipologia actancial de Greimas, citada més amunt, he fet un anàlisi dels personatges que surten a aquesta versió del conte Aladino. D’aquesta manera, l’anàlisi dels actants d’aquest conte és el següent:

² El subjecte és Aladino, perquè és l’agent que fa avançar la narració, a més de ser el protagonista. El relat es centra en la seva recerca de l’objecte. El tancament dins la cova, la trobada de l’anell i de la llàntia, la intenció de casar-se amb la filla del sultà i després recuperar-la... Tota l’obra es centra en les accions que ell realitza, i per això és l’actant subjecte.
² L’objecte és allò que cerca i desitja el subjecte, el seu objectiu. Per tant, en un primer moment, l’objecte d’Aladino és arribar a casar-se amb la filla del sultà, i un cop ho ha fet i el bruixot l’hi pren, l’objecte de l’acció passa a ser recuperar la seva esposa, el palau i els seus béns.
² En aquest relat, hi ha dos destinadors, el geni de l’anell, i el geni de la llàntia, perquè són personatges que exerceixen una influència en les accions d’Aladino, el subjecte, i fan que el final del conte sigui un o in altre. Ajuden el subjecte perquè pugui realitzar el que es proposa (aconseguir la filla del sultà, i recuperar-la un cop li han robat).
² El destinatari és aquell actant que obté l’objecte, és el beneficiari de l’acció. Per tant, aquesta funció torna a correspondre a Aladino, degut a que ell mateix rep els beneficis o pèrdues de les accions que es van succeint. Ell és qui rep el benefici de casar-se amb la filla del sultà, però també és qui té la pèrdua quan el bruixot li la roba.
² L’actant ajudant és qui ajuda al subjecte a aconseguir l’objecte que s’ha proposat. Així doncs, l’ajudant d’Aladino són, un cop més, els dos genis, perquè l’ajuden a aconseguir tot el necessari per sortir de la cova, per aconseguir el vist i plau del sultà, per transportar-se al lloc a on el bruixot ha transportat el castell, i a recuperar-ho tot de nou.
² El bruixot, en el conte, és l’actant oponent. És qui posa totes les traves i dificultats al subjecte (Aladino) per a la consecució de l’objecte: primer el tanca dins la cova, i després li roba la dona i el palau.

He triat aquesta imatge perquè és la versió d'Aladino que jo sempre he vist. Mai he vist la versió Disney, sinó que a casa tenia aquesta. I la veritat és que m'ha duit bons records veure la imatge.



Nata·


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada