"Sin los niños no habría humanidad. Por lo cual, la humanidad se debe a los niños"

(E. Aragón Sr.)

dijous, 13 de desembre de 2012

El "babi" de mestra


El babi de mestra. És el que solen dur les mestres (valgui la redundància), un tret identificatiu, el seu uniforme de treball.
Ara que estic ficada en aquest tema de les pràctiques, vaig mirant bates, estoles, davantals... Tot per quan sigui l’hora de fer estada a una escoleta.

Però me n’he adonat que aquest babi, per mi, no és només una bata per no tacar-me, sinó que és més bé un símbol. El símbol de la meva vocació, el símbol de les ganes que tinc de ser mestra.

Semblarà una bajanada, però m’emociona parlar d’això. Ja fa 15 anys que segueixo aquest somni de voler ser mestra, enguany és el 3r any de carrera, i sembla que era ahir quan començàvem primer i pensava “Fuuu! D’aquí sigui s’hora de fer pràctiques...”.
Ara, em trobo amb què estem a punt d’acabar el quadrimestre, i que d’aquí no res estarem cada dia envoltades d’infants.
Tant camí hem fet tots junts, tants nervis hem passat en repetides ocasions, sempre afectats per problemàtiques universitàries semblants... I ara, per fi, toquem la meta amb les puntetes dels dits.


És per tota aquesta càrrega de sentiments que té aquest procés, i la professió que desenvoluparem en si, que vull que la meva bata / estola / davantal de mestra sigui especial. Vull una peça de roba amb la qual em senti identificada, que la vegi i digui “Aquesta és bé per jo”. Mirant a botigues i a Internet, totes les bates que veig les trop impersonals, repetitives. I no! Jo vull una bata que quan la gent la vegi digui “No podia ser per a ningú més que per a na Natalia”.

Per això, aquests dies he estat fent una recerca, i vull que el meu davantal sigui fet a mà, triat per jo. [Al llarg del text hi ha exemples de davantals que són candidats a uniforme meu.]

Per acabar, em quedo amb la frase que fa uns mesos em va dir la meva mare: “La teva primera bata de mestra vull regalar-te-la jo”. Els de casa també pateixen quan nosaltres patim, i saben molt bé tots els nervis i angoixes que he anat passant, alhora que coneixen a la perfecció el que ens fa especial il·lusió.

Seguiré informant també del procés de la meva bata. Salut!



Imatges extretes de:
http://oodlekadoodleprimitives.blogspot.com.es/2009/05/fifty-two-free-apron-patterns.html 
http://www.simplyfrugal.ca/2010/09/free-apron-patterns/ 


Nata·





1 comentari:

  1. I tant!!! Has de triar una pròpia i ben significativa.
    M'encanta....!!!!

    ResponElimina