"Sin los niños no habría humanidad. Por lo cual, la humanidad se debe a los niños"

(E. Aragón Sr.)

dimarts, 12 de febrer de 2013

EXÀMENS ACABATS!! LLIBERTAT EN ESTAT PUR


Hola a tothom!
És dimarts dia 12 de febrer, dimarts de carnaval.

Ahir capvespre vam fer el darrer examen del quadrimestre, i acte seguit vaig partir de festa per Alaior, per celebrar que ja ho tinc tot aclarit.
L’eufòria en acabar l’examen d’ahir era màxima. No em podia creure que tot hagués acabat! No assimilava (i encara no tinc assimilat) que el proper dilluns ja comencem pràctiques. Ha passat tot tan ràpid... I no només ha passat ràpid aquest quadrimestre, sinó la carrera sencera. Encara que soni a tòpic, he de dir que sembla que fa no res que vam començar primer de carrera.
I ara ja estem a punt de complir el nostre somni: estar en contacte directe amb infants, fent de mestres practicants.


El camí no ha estat fàcil, sobretot el d’aquesta setmana d’exàmens, i de les anteriors setmanes a les quals fèiem entregues de treballs: nervis, dormir poc i malament, “ojeras”, plors d’estrès... Ai, però ja està tot passat, i valoro més el fet d’estar ara tranquil·la, no em vull quedar amb la pena que hagi passat. Al cap i a la fi, l’important és que n’he sortit de tot, com sempre.

Ara toca descansar, dormir (que faig una carinya de son i cansanci...), deixar que les ungles em tornin a créixer, i gaudir de tot el que m’envolta. Fixeu-vos si em conformo amb poc, que l’únic fet d’haver-me pogut dutxar amb tranquil·litat, sense presses, ja m’ha semblat un regal. I poder estar aquí escrivint mentre sona en Bob Marley, per mi també és un altre regal .

Ah! I també toca posar-me al dia de la vida a Menorca, que només conec com és la vida a la meva habitació, però em falta tornar a descobrir els nostres meravellosos paratges. Em toca posar-me al dia de família, tornar a conviure junts. Me’ls estim tantíssim... També he de posar en ordre la paperassa d'apunts i demés, moure elements al disc dur, i demés, però amb calma.

Per fi, temps sense temps, calma, temps per a viure i conviure. Almenys fins dilluns. Unes vacances merescudes, sí senyor!

Imatge: pròpia. És el full que ha estat penjat a la paret de l'escritori de la meva habitació durant els últims dos mesos. Fa com a pena llevar aquest full i tot, em fa goig veure que tot ja ha passat.


Nata·

1 comentari:

  1. el proper cap de setmana, els infants que dilluns et coneixaran, començaran a percebre alguna cosa...però no sabran molt bé què.
    Encara no saben la sort que tindran!
    descansa!

    ResponElimina