"Sin los niños no habría humanidad. Por lo cual, la humanidad se debe a los niños"

(E. Aragón Sr.)

diumenge, 3 de febrer de 2013

Hipocresia, pantomimes i demés


Estic ja cansada de sentir professors que ens diuen que els mestres hem d’afavorir la cooperació, que hem de respectar els ritmes dels nostres infants, que hem d’avaluar el procés i no el resultat, que hem d’oferir un bon model de llengua, que no hem de fer favoritismes...

Però veient els seus mètodes d’ensenyament, em demano: AIXÒ QUE DIEU ÉS UNA BROMA, NO?
A veure, quina mena d’incongruències diuen? Ho explicaré per punts:

¨      Cooperació: ens parlen de cooperació, però ells fan ús d’un sistema d’avaluació basat en notes numèriques, que l’únic que fomenta és la competitivitat, tenint com a resultat persones que s’enfaden perquè els seus resultats acadèmics no s’ajusten a totes les hores que ha invertit per a preparar treballs o exàmens.
I a més, fan que avaluem als nostres companys, cosa que produeix un malestar general en veure que les notes no són les que la gent s’esperava.


¨      Avaluar el procés i no el resultat: ooooh mentida podrida! Ens donen un exemple del que no hem de fer amb els nostres alumnes, m’ho vull mirar així. Ells avaluen avalueu tots els nostres esforços a partir d’un examen en el qual plasmem els nostres coneixements, que moments després de l’examen s’oblidaran, culpa d’avaluar d’aquesta manera. És a dir, que fan que els alumnes ens posem les piles per estudiar la matèria que entra a l’examen, que després plasmarem tal qual, i que possiblement oblidarem.
¨      Respectar els ritmes: HOLA? Ens parlen de respectar ritmes quan, alguns, passen matèria com qui passa el rosari a corre – cuita? Tant si s’entén com no: AVANTI.
¨      Bon model de llengua: bé, aquest em pica bastant. En teoria els mestres d’Educació Infantil hem d’oferir un bon model de llengua. Que no sé de qui l’haurem d’aprendre, la veritat...
¨      No fer favoritismes: una altra cosa que salta a la vista. Especialment qui més empra aquest eslògan, és qui al cap i a la fi és favoritista. Algú que explica només dirigint-se cap a un sector de la classe, que només creu que estan bé les coses dels alumnes que aprecia més...

I afegiré:
¨      Els aprenentatges han de ser significatius: sí, això ens ho sabem ben prou. Però realment, quants dels nostres professors ens han aportat coneixements que ens seran útils per al nostre futur com a mestres d’Educació Infantil? Alguns, per sort, però menys dels que desitjaria.
¨      Hem de donar confiança per a què els alumnes expressin les seves opinions, hem de formar persones amb pensament crític: novament, la teoria està molt bé, però de fet hi ha casos en què, personalment, he tingut com a por de demanar un dubte, perquè sabia que el professor/a em ridiculitzaria davant la resta de companys i companyes.
En altres ocasions, ens sentim (o em sento) cohibida a l’hora de donar la meva opinió, per por a què el professor/a s’ho prengui malament i m’agafi “mania”, sí, un concepte que sembla d’antiga escola, però que avui en dia segueix molt vigent. Dictadura, per dir-ho en pla. Aquí s’ha de dir el que l’autoritat màxima vol sentir, per a què estigui content i posi bona nota. Així funcionem encara, en ple segle XXI.

Idò, això és el que em passa quan no escric el que penso durant una temporada perquè penso “Caaaalla, caaaalla”. Però arriba un punt en què tot surt. Que consti que això no és fruit de nervis, sinó que és un resum del que ens hem d’empassar cada dia del món.

Que aprofiti.

Imatge: parla per sí sola. Extreta de http://grettamg.blogspot.com.es/2013/01/entendiendo-la-hipocresia.html


Nata·


1 comentari:

  1. Ja has contat fins a deu abans de publicar? Sort que tens es blog per desfugar-te! ;) Ànims, molts d'ànims. No sé si fer veure que no sé de qui ralles o fer veure que tenv una lleugera idea...
    I no passis pena dona, que com diu s'altra Natàlia, "tot ho aclarirem!!!"

    ResponElimina