"Sin los niños no habría humanidad. Por lo cual, la humanidad se debe a los niños"

(E. Aragón Sr.)

diumenge, 26 de maig de 2013

És el TDAH una malaltia fictícia?

A l'assignatura Trastorns del Desenvolupament, vam tractar el TDAH, Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat. 
És un trastorn que avui dia es diagnostica en molts de casos, i que es caracteritza per una manca d'atenció i perquè els nens són "més moguts del que és normal", per dir-ho planerament.
Doncs bé, navegant avui per Facebook, he vist que la pàgina "Actividades de Educación Infantil" havia penjat aquest article: 
Eisenberg, el psiquiatre que va descobrir el trastorn, i els seus col·legues, van aconseguir "vendre" a la població que el TDAH era una malaltia de tipus genètic. Així, s'alleugeria el sentiment de culpa per part dels pares, fent que no creiessin que el trastorn era "culpa" seva (no vull dir amb això que sí que ho sigui), i s'augmentava el negoci de les farmacèutiques, que podien augmentar extremadament la venda dels psicofàrmacs que pal·lien els efectes de la hiperactivitat i el dèficit d'atenció. 
Un negoci rotund per a les farmacèutiques. M'imagino als gerents maquinant tot dient "Si creuen que el TDAH és genètic i no causat per factors ambientals, es dóna la idea de què no té altra cura que no sigui l'administració de fàrmacs. Excel·lent!"

Idò. Resulta que el sr. Eisenberg, mesos abans de morir, va confessar que el TDAH era un trastorn inventat, fent referència a què, segons interpreto, no és un trastorn purament genètic, sinó que el que s'ha de fer és determinar quins són els factors psicosocials que causen els problemes a la conducta. Però clar, com ell va dir, és molt més fàcil donar una pastilla que "curi" el TDAH. I resulta un gran negoci, of course.
Una de les activitats de la meva Carpeta d'Aprenentatge per a l'assignatura de Trastorns del Desenvolupament era la d'aconsellar a una família si medicar o no al seu infant amb TDAH. En el seu moment, vaig respondre a la pregunta dient que demanessin una segona opinió, i que si m'ho estaven demanant, era perquè realment no estaven convençuts de medicar el seu fill. 
Si hagués conegut llavors aquest article, hauria posat com a intervenció docent el fet de mostrar aquest article a la família en qüestió, i recomanar-los que no anessin a un psiquiatre, que diagnostica i prescriu una medicació, sinó que consultessin un homeòpata, i un psicòleg que els recomanessin ACTUACIONS per fer amb l'infant, i no MEDICACIONS. 
Ens estafen de per tots els costats. No només ens estafen i fan de nosaltres el que volen els Governs, sinó que també ho fan persones que, en teoria, han de fer el bé a altres (els psiquiatres), i que en realitat es corrompen pels doblers de les farmacèutiques.
En quin món vivim, que s'empra la pena que passa una família perquè veuen que al seu fill/a li passa alguna cosa, per vendre més fàrmacs? Dolor a canvi de diners? 
I més preguntes que em faig: existeix realment el TDAH? Eisenberg va confessar la veritat, o com en anys anteriors, ens va "vendre la moto"?
Sigui com sigui, em reafirmo en el discurs del que sempre faig ús: SÓN INFANTS, NO UN TRASTORN. I totes les persones que formem part del seu entorn els hem de tractar com a persones, i no com a font d'ingressos per aquells que venen psicofàrmacs.
Imatges extretes de:
Nata·

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada